martes, octubre 03, 2006

LLENGÜES NO TAN MORTES

Després de llegir un comentari de Toni Navarro sobre la conveniència "d'admetre" en el món clàssic altres professors de llengües que es desvetllen amb la cultura clàssica, reproduisc un poema de Mario Benedetti que no necessita comentaris i que em serveix per començar el curs d'una manera diferent:

LENGUAS MUERTAS
Las trajinadas lenguas muertas

no son tan sólo griego antiguo
latín y sánscrito y sumerio

son asimismo lenguas muertas

o casi muertas / pero nuevas/

el fingimiento el ditirambo
la demagogia el subterfugio

el fanatismo los agüeros

las viejas lenguas eran vivas
cuando vibraban en la gente
y eran el habla del esclavo

del campesino y del apóstol
del artesano y de la puta


las viejas lenguas se murieron
de aburrimiento y de pudor
al recalar en falsos mitos
y amontonarse en los sermones

y sin embargo si les damos
otra vigencia/ otro destino
otro sabor / las lenguas muertas
pueden cambiar de signo y pueden
resucitar al tercer día.

7 comentarios:

charo dijo...

Gracias Conxa por este momento, me encanta este poema.
Besos

Conxa dijo...

Gracias a ti, Charo, siempre encuentras tiempo para un comentario amable.

EtEgoInArcadia dijo...

Doncs, ja posats, permet-me un parell de citacions més:

"Al cap i a la fi, si un capsigrany pogués aprendre llatí, deixaria de ser-ho." (Philip K. Dick, «Somien els androides amb ovelles elèctriques?», 1968)

"Com que no saps mai què pot passar en un país tan perfecte com aquest, val més que estigui previngut del risc que implica l'ús irreflexiu de les llengües mortes." (Jesús Moncada, «Calaveres atònites», 1999)

Conxa dijo...

Gràcies per la teua contribució, la citació de Jesús Moncada no la coneixia.

Amparo dijo...

Me alegro Conxa de poder leer este poema entero, pues sólo conocía un fragmento.

Magister-Διδασκαλος dijo...

Gràcies, Conxa, per posar-nos a l'abast textos enriquidors.
Una salutació. Lluís.

Conxa dijo...

Gràcies a vosaltres per continuar llegint el blog, encara que el tinc tan descuidat.