Després de llegir un comentari de Toni Navarro sobre la conveniència "d'admetre" en el món clàssic altres professors de llengües que es desvetllen amb la cultura clàssica, reproduisc un poema de Mario Benedetti que no necessita comentaris i que em serveix per començar el curs d'una manera diferent:
LENGUAS MUERTAS
Las trajinadas lenguas muertas
no son tan sólo griego antiguo
latín y sánscrito y sumerio
son asimismo lenguas muertas
o casi muertas / pero nuevas/
el fingimiento el ditirambo
la demagogia el subterfugio
el fanatismo los agüeros
las viejas lenguas eran vivas
cuando vibraban en la gente
y eran el habla del esclavo
del campesino y del apóstol
del artesano y de la puta
las viejas lenguas se murieron
de aburrimiento y de pudor
al recalar en falsos mitos
y amontonarse en los sermones
y sin embargo si les damos
otra vigencia/ otro destino
otro sabor / las lenguas muertas
pueden cambiar de signo y pueden
resucitar al tercer día.
7 comentarios:
Gracias Conxa por este momento, me encanta este poema.
Besos
Gracias a ti, Charo, siempre encuentras tiempo para un comentario amable.
Doncs, ja posats, permet-me un parell de citacions més:
"Al cap i a la fi, si un capsigrany pogués aprendre llatí, deixaria de ser-ho." (Philip K. Dick, «Somien els androides amb ovelles elèctriques?», 1968)
"Com que no saps mai què pot passar en un país tan perfecte com aquest, val més que estigui previngut del risc que implica l'ús irreflexiu de les llengües mortes." (Jesús Moncada, «Calaveres atònites», 1999)
Gràcies per la teua contribució, la citació de Jesús Moncada no la coneixia.
Me alegro Conxa de poder leer este poema entero, pues sólo conocía un fragmento.
Gràcies, Conxa, per posar-nos a l'abast textos enriquidors.
Una salutació. Lluís.
Gràcies a vosaltres per continuar llegint el blog, encara que el tinc tan descuidat.
Publicar un comentario